Aquesta és la poesia que he recitat a classe de comunicació oral, escrita i digital.
Juntament amb mi, també han recitat dues companyes, i hem embolicat els tres poemes amb la cançó del cargol treu banya (coneguda per tots).
CANÇÓ DEL CARGOL ENAMORAT
Estimo la lluna.
L’amor em cargola
ben bé com una...
com una escarola.
Qui sap si ella vol
un cor recargolat,
cor de cargol
enamorat!...
Joan Armangué
dilluns, 26 d’octubre del 2009
POESIES amb suc
EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parles tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En se l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
ni hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot.
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parles tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En se l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
ni hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Coneixem més els blocs...
- Un bloc és propi i personal
- Crear un bloc és molt fàcil i tothom ho pot fer
- La gent, tot i no ser periodista, hi pot publicar noticies i/o comentar publicacions d’altres bolcs
- Fer-se un bloc és lliure i gratuït
- Les persones que utilitzen un bloc s’anomenen “bloggers”
- Les entrades realitzades queden ordenades cronològicament
- Es pot citar un enllaç (aquí neix el concepte de BLOGOSFERA)
- Pot abarcar diferents tipus i estils (pot ser un diari personal, un espai de critica social, un àlbum de fotos, etc.)
- Crear un bloc és molt fàcil i tothom ho pot fer
- La gent, tot i no ser periodista, hi pot publicar noticies i/o comentar publicacions d’altres bolcs
- Fer-se un bloc és lliure i gratuït
- Les persones que utilitzen un bloc s’anomenen “bloggers”
- Les entrades realitzades queden ordenades cronològicament
- Es pot citar un enllaç (aquí neix el concepte de BLOGOSFERA)
- Pot abarcar diferents tipus i estils (pot ser un diari personal, un espai de critica social, un àlbum de fotos, etc.)
TOMÀS GARCÉS (El senyal)
Alba
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Històries breus de llarga durada
El petó!
● Fragment de la història:
“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava apunt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podia haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tota els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta. Seduïda fins al fons de l’ànima, la nena, mentre la mare es posava els guants va córrer fins a ella amb la suavitat d’un cérvol acabat de néixer, i se li va tirar al coll per fer-li un petó.”
● Fragment reflexió Eulàlia Bosch:
“Es pot pensar en una escena més cinematogràfica que aquesta? Mentre sentia la protagonista d’aquesta història explicar el seu record d’infantesa, vaig reviure una infinitat d’aquelles imatges de Hollywood clàssic on les grans actrius del cine en blanc i negre baixaven l’escala de la seva perdició, del seu enamorament incert, del seu triomf indiscutible, del seu existir sense més ni més.
La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que es fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infància.”
● Reflexió pròpia:
He seleccionat aquest fragment de la historia “El Petó” perquè fins aquest punt el que s’explica es bonic i tendre, i tu pots escriure el teu propi final sense necessitat de que t’esgarrin la història am el final verdader.
Seguidament he seleccionat aquest fragment de la reflexió de l’eulàlia perquè es el que millor representa el fragment de la història.
El fragment de “El petó” es cert que ens fa pensar en aquelles pel•lícules de Hollywood en blanc i negre, com diu l’Eulàlia, però també és ben cert que no cal anar tant lluny, que segur que quan tots hem sigut petits hem viscut una situació similar, de que els pares anaven a sopar i ens deixaven amb l’avia o amb la tieta. I que les nenes (especialment) quan veiem a les mares arreglades i maquillades volíem ser com elles i tancàvem els ulls i ens imaginàvem de grans amb un vestit llarg i uns llavis ben vermells.
● Fragment de la història:
“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava apunt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podia haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tota els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta. Seduïda fins al fons de l’ànima, la nena, mentre la mare es posava els guants va córrer fins a ella amb la suavitat d’un cérvol acabat de néixer, i se li va tirar al coll per fer-li un petó.”
● Fragment reflexió Eulàlia Bosch:
“Es pot pensar en una escena més cinematogràfica que aquesta? Mentre sentia la protagonista d’aquesta història explicar el seu record d’infantesa, vaig reviure una infinitat d’aquelles imatges de Hollywood clàssic on les grans actrius del cine en blanc i negre baixaven l’escala de la seva perdició, del seu enamorament incert, del seu triomf indiscutible, del seu existir sense més ni més.
La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que es fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infància.”
● Reflexió pròpia:
He seleccionat aquest fragment de la historia “El Petó” perquè fins aquest punt el que s’explica es bonic i tendre, i tu pots escriure el teu propi final sense necessitat de que t’esgarrin la història am el final verdader.
Seguidament he seleccionat aquest fragment de la reflexió de l’eulàlia perquè es el que millor representa el fragment de la història.
El fragment de “El petó” es cert que ens fa pensar en aquelles pel•lícules de Hollywood en blanc i negre, com diu l’Eulàlia, però també és ben cert que no cal anar tant lluny, que segur que quan tots hem sigut petits hem viscut una situació similar, de que els pares anaven a sopar i ens deixaven amb l’avia o amb la tieta. I que les nenes (especialment) quan veiem a les mares arreglades i maquillades volíem ser com elles i tancàvem els ulls i ens imaginàvem de grans amb un vestit llarg i uns llavis ben vermells.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Treball col·laboratiu: Blogosfera
LA POESIA I L'EDUCACIÓ
Quan parlem d’educació infantil i de literatura, la paraula que ens surt de la boca immediatament és: conte!
Però realment els mestres d’educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?
La poesia és un recurs literari molt educatiu i necessari a treballar en l’educació infantil. Amb la poesia, els nens, no solament aprenen vocabulari i a lligar paraules que sonin igual per tal de crear una rima, sinó que també estem treballant el llenguatge musical, perquè les poesies tenen ritme.
Per tant estem parlant d’un terme literari molt complet que ens a serveix a l’hora per treballar la comunicació oral i la musical.
podem trobar poemes i material per a treballar a l'aula en diferents pagines web i/o blocs.
Dia a dia hi ha més gent que opina sobre la importancia de la literatura en l'educació en diferents blogs, com les meves companyes Viky Miró i Romina Puig.
VALORACIÓ GRUPAL DEL TREBALL:
El que facilita aquesta pràctica es l’accessibilitat a varis documents sense la necessitat de ternir-los oberts o bé haver de fer molts moviments, d’aquesta manera t’indica en quin moment hi ha accés a un document que pot ser d’interés.
L’accés a altres documents es opcional i sempre està allà per si ho necessites i creiem que es una bona manera de comprimir molta informació de manera pràctica.
Quan parlem d’educació infantil i de literatura, la paraula que ens surt de la boca immediatament és: conte!
Però realment els mestres d’educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?
La poesia és un recurs literari molt educatiu i necessari a treballar en l’educació infantil. Amb la poesia, els nens, no solament aprenen vocabulari i a lligar paraules que sonin igual per tal de crear una rima, sinó que també estem treballant el llenguatge musical, perquè les poesies tenen ritme.
Per tant estem parlant d’un terme literari molt complet que ens a serveix a l’hora per treballar la comunicació oral i la musical.
podem trobar poemes i material per a treballar a l'aula en diferents pagines web i/o blocs.
Dia a dia hi ha més gent que opina sobre la importancia de la literatura en l'educació en diferents blogs, com les meves companyes Viky Miró i Romina Puig.
VALORACIÓ GRUPAL DEL TREBALL:
El que facilita aquesta pràctica es l’accessibilitat a varis documents sense la necessitat de ternir-los oberts o bé haver de fer molts moviments, d’aquesta manera t’indica en quin moment hi ha accés a un document que pot ser d’interés.
L’accés a altres documents es opcional i sempre està allà per si ho necessites i creiem que es una bona manera de comprimir molta informació de manera pràctica.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Cançó de saltar a corda de Mª Mercè Marçal
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Descripció d'una fotografia
Tot es fosc, ell tot pàl·lid està a punt de marxar, la motxilla ja està preparada, però no es tant fàcil sempre hi ha una cua blanca darrera.
Mai tornarà a ser igual.
Mai tornarà a ser igual.
CANÇÓ CREADA A CLASSE (GRUP 1K)
CANÇÓ: EL BERNAT I LA PACA
El gat Bernat
mira pel terrat.
Veu un ratolí
i se’l vol cruspir.
Se’l vol cruspir
pobre ratolí.
Està espantat
pel gat Bernat.
La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat
Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant
La vaca Paca
té una gran taca.
El toro l’ha mirat
i s’ha enamorat.
S’ha enamorat
està encisat
de la seva taca
ai pobra vaca!
La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat
Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant
El conte d'en Corneli...
MECANISMES QUE ES VAN ACTIVAR AL SENTIR LA HISTÒRIA
Durant l'explicació i l'escolta del conte es van activar diferents mecanismes i sensacions com:
- La intriga, tota l'estona volia saber que passaria després.
- La imaginació, ja que es donaven unes pauses en les que el cervell funcionava sol i anava creant la seva pròpia història.
- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et feia està molt atent i pendent de la història.
Durant l'explicació i l'escolta del conte es van activar diferents mecanismes i sensacions com:
- La intriga, tota l'estona volia saber que passaria després.
- La imaginació, ja que es donaven unes pauses en les que el cervell funcionava sol i anava creant la seva pròpia història.
- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et feia està molt atent i pendent de la història.
Blanquerna rep un premi!
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació que atorga la Generalitat
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació 2009 que atorga el Departament d'Educació de la Generalitat.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer públic el dia 5 d'octubre el premi Catalunya Educació 2009 a l'Escola de Mestres Blanquerna per haver esdevingut "una referència en la formació del professorat". El premi s'atorga en la categoria "d'institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa dels seus valors". El conseller ha explicat que "la formació dels mestres que han passat per Blanquerna té avui dia un gran prestigi i per això, la institució rep un reconeixement al seu servei a la renovació pedagògica del país i a la catalanització de l'escola". La resta de guardons han estat per a Anicet Cosialls, en la categoria de professorat (Premi Marta Mata); l'Institut Esteve Terradas de Cornellà, en la de centres educatius; i el pare Francesc Riu, per la formació de personal directiu. L'anunci s'ha produït justament avui, data declarada per la UNESCO com a Dia Mundial del Docent.
La cerimònia dels Premis Catalunya Educació 2009 se celebrarà a l'Auditori de Barcelona el dia 9 de novembre.
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació 2009 que atorga el Departament d'Educació de la Generalitat.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer públic el dia 5 d'octubre el premi Catalunya Educació 2009 a l'Escola de Mestres Blanquerna per haver esdevingut "una referència en la formació del professorat". El premi s'atorga en la categoria "d'institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa dels seus valors". El conseller ha explicat que "la formació dels mestres que han passat per Blanquerna té avui dia un gran prestigi i per això, la institució rep un reconeixement al seu servei a la renovació pedagògica del país i a la catalanització de l'escola". La resta de guardons han estat per a Anicet Cosialls, en la categoria de professorat (Premi Marta Mata); l'Institut Esteve Terradas de Cornellà, en la de centres educatius; i el pare Francesc Riu, per la formació de personal directiu. L'anunci s'ha produït justament avui, data declarada per la UNESCO com a Dia Mundial del Docent.
La cerimònia dels Premis Catalunya Educació 2009 se celebrarà a l'Auditori de Barcelona el dia 9 de novembre.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
La Interactivitat
IDEES PRINCIPALS DEL VIDEO:
· L'ordinador va ser creat com una màquina per fer càlculs i finalment ha estat utilitzat com una màquina per a comunicar-nos.
· Vannevar Bush va ser qui va crear el terme "Interactivitat" el qual ho feia per associació d'idees.
· La interactivitat és el que ens permet enllaçar unes pàgines amb altres amb algun punt de connexió.
· Ted Nelson, va elaborar un projecte anomenat "Xanadu" que ha passat a la història, ja que era una xarxa com Internet, tot i que inventada trenta anys abans. Aquest projecte no es va arribar a fer realitat, però va donar pas a diverses innovacions i nous conceptes, com ara l’"hipertext", que designa el nou model de la informació relacionada, o la "hipermèdia", que a més a més de la informació esmentada anteriorment, hi ha sons, imatges i animacions.
· Douglas Englebart va inventar el ratolí, una eina que ha esdevingut ser de gran importància i utilitat.
· Al voltant dels anys 90 van aparèixer els hipermèdia sobre un CD-ROM, molts d’aquets “magatzems d’informació” van ser creats amb intencions educatives, ja que consideraven mol més útil i precís el funcionament d’un CD que no pas el d’un llibre.
· Els videojocs son un clar exemple de la interactivitat, van ser creats amb una clara finalitat lúdica i van tenir un gran èxit, ja que, aconseguien un moviment molt àgil i acurat.
· La "interfície" és el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador, totalment necessari per un sistema interactiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
