Treballem i comparem els 5 dicionaris:

Aquesta setmana hem parlat dels 5 diferents diccionaris que hi ha hagut, per trobar informació ha calgut fer un "viatge", per grups, a la biblioteca de la facultat.

La feina que ens va encarregar la Roser al nostre grup, (grup A2) va ser buscar informació de la vida i el diccionari de: Mossen Alcover i Francesc Borja Moll. També calia buscar unes definicions que més tard varem comparar amb les extretes dels altres diccionaris:

Diferents grups busquem informació a la biblioteca:

1-Pompeu Fabra
Pompeu fabra (1868-1948) 80anys
tenia estudis d'enginer industrial, va fer una càtedra d'enginyer, conegut per les seves traduccions.
Va fundar el diccionari general de la llengua catalana al 1932. Autèntic pilar de la llengua. Joan Coromines va continuar la seva obra.
Enginyers i linguïstes tenen una ment bastant lligada


2-Mossen Alcover i Francesc de Borja Moll . . .
Mossen Alcover (1862-1932)
Als 15 anys va anar a Ciutat a estudiar al Seminari Diocesà, des de jovenet li agradava recollir paraules, rondalles i cançons. Posteriorment va treballar de professor i Vicari al Seminari fins l'any 1916. • Entremig de les tasques pròpies de la seva professió es dedicava a la passió de la seva vida: la llengua catalana.
El 1880 va publicà les rondalles i l’any 1900 va passar a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua. Va fer un diccionari de la llengua catalana que comprengués totes les paraules que existien o havien existit, tant en el llenguatge parlat com en l’escrit, arreu dels països
de parla catalana. Va comptar amb molts col·laboradors de tot el territori lingüístic.
El diccionari que sortí publicat amb el nom de Diccionari català-valencià-balear es començà a publicar l’any 1926.
El menorquí Francesc de Borja Moll fou, des de 1921, col·laborador de mossèn Alcover en la tasca de recollir paraules, ordenar el material i confeccionar el diccionari, a més de ser el continuador i culminador de l’obra, un cop mort el lingüista manacorí.

3-Joan Coromines
va neixer 1905
marxa a l'exili com Pompeu a l'any 1939
1925 va anar a la universitat de montpelier
El govern argent
1946 professor de filosofia
va fer diferents tipus de diccionaris
molt excursionista, preguantava a les persones per el significat de la paraula bruixula

4-La Gran Enciclopèdia Catalana
Jordi Carbonell, i li segueix la feina Jesus Giralt
Gran enciclopèdia catalana es va publicar l'any
1986-89 2a edicio
1998- s pot consultar per internet
la 1982 1a edicio

5-IEC. Institud d'Estudis Catalans
els etudiosos diuen que és el millor
1995 1a publicació
recull tots els diccionaris anteriors



paraules per buscar les definicions:

verb: COMUNICAR
substantiu: ESCOLA
adjectiu: INFANTIL
adverbi: AVIAT
preposició: AMB



verb: COMUNICAR
1-Pompeu Fabra: fer transmetre, estar en relacio mitjançan un pas

2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : fer-la una cosa comuna, entrar en relacio de idees

3-Joan Coromines

4-La gran enciclopèdia Catalana: fer participar d'alò que posseix, entrar en relació

5-IEC. Institud d'estudis Catalans


substantiu: ESCOLA
1-Pompeu Fabra: lloc on s'ensenya,

2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll : lloc on s'ensenya i es comunica coneixements,

3-Joan Coromines: escola del llatí escola; deriva d'escolà segle XXIII

4-La gran enciclopèdia Catalana: institució col.lectiva de caracter public o privat

5-IEC. Institud d'estudis Catalans: allò que fa aprendre


adjectiu: INFANTIL
1-Pompeu Fabra: infant: noi nen petit, periode la vida de l'home

2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : adjectiu propi d'infants
infant: persona que esta a la primera edat de la vida

3-Joan Coromines: pres del llati com infantilus, molts sinònims

4-La gran enciclopèdia Catalana

5-IEC. Institud d'estudis Catalans: relatiu o pertanyen a l'infant



adverbi: AVIAT
1-Pompeu Fabra: dins poc temps, sense tardar

2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : pres dins de poc temps

3-Joan Coromines: variant dels antics : més viva ment

4-La gran enciclopèdia Catalana: al cap de poc temps

5-IEC. Institud d'estudis Catalans: dins de poc temps sense tardar



(Aquesta informació l'he extret del bloc de la meva companya Cris Pujol, ja que va ser una feina en grup)

Treballem els diccionaris:

A classe de comunicació oral, escrita i digital hem treballat els diferents diccionaris:
- Pompeu Fabra
- Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll
- Joan Coromines
- La Gran Enciclopèdia Catalana
- Diccionari Institut d'Estudis Catalans (DIEC)

Despres, per grups, vam buscar informació de cada diccionari i de cada autor. Un cop trobada la informació i aprofitant que feia poc que havíem treballat els diferents llenguatges (el publicitari, el poètic i el quotidià), els vam aprofitar per a parlar del diccionari que ens havia tocat, i aquest és el resultat:



Diccionari de Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll:


PUBLICITARI

• Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
• Un cataleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
• Quan més aviat millor

POÈTIC

Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar

Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem

Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem


QUOTIDIÀ

Hi havia una vegada el mossen Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.
Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.
Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el ddiccionari català, valencià i balear.

MECANISMES QUE S’ACTIVEN AL SENTIR UNA HISTÒRIA:

Durant l'explicació i l'escolta d’un conte es van activant diferents mecanismes i sensacions com:

- La intriga, tota l'estona vols saber que passarà després.

- La imaginació, ja que es donen unes pauses en les que el cervell funciona sol i es crea la seva pròpia història.

- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et fa està molt atent i pendent de la història.

La nostra evolució...

Ahir va ser l'ultim dia que vam fer seminari amb la Roser Ros i ens va fer una entrevista personal en la que li vam donar el nostre punt de vista sobre la nostra evolució dins del grup i a seminari.


ENTREVISTA FINAL DE SEMINARI:


1. LA CAPACITAT COMUNICATIVA COM HA EVOLUCIONAT:

Quan parlem de l’evolució de la capacitat comunicativa d’ algú, hem de mirar el punt de partida i veure fins on ha arribat quan ha pasta un temps determinat.

Si jo observo la meva evolució comunicativa des del principi de curs fins ara veig que he millorat notablement, si més no, m’he obert i he començat a fer sonar la meva veu dins de la classe, tant a seminari, com dins del petit grup i, amb un sobreesforç, al gran grup.

Soc una persona extremadament tímida i que em costa parlar i actuar en públic.
La gràcia de fer el petit grup del seminari, ha servit perquè a mi, i a la gent tímida, com jo, ens haguem obert i destapat per tal de que la nostra capacitat comunicativa hagi evolucionat cap a bé.



2. GESTIÓ DE CONEIXEMNETS I APRENENTATGES:

A seminari hem après diferents conceptes i tècniques que ens han servit per a les altres assignatures. No he encasellat els aprenentatges treballats a seminari en un bloc, sinó que he intentat percebre’ls en general i introduir-los dins de la meva rutina.



3. ACTITUD, COL•LABORACIÓ I VALORACIÓ:

La meva actitud a seminari ha anat canviant. Al començament vaig començar amb por i incertesa cap a “l’assignatura”però mica en mica vaig anar captant el curs natural del seminari.

Ara puc dir i assegurar que el seminari m’ha ajudat per evolucionar i prosperar en les altres assignatures, en quan a perdre la por a parlar davant dels altres, fer redactats correctes, minorar les faltes, etc.

L'ETNOPOÈTICA:

o La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.
o La publicitat que no és necessariament un llenguatge literari s'expressa i comunica estèticament?
o Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
o La repetició es la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.
o L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent, en un procés d’improvisació.
o Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:

- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: La metàfora, el sentit figurat, la rima...

- Ser produïdes per persones que tenen un certa habilitat comunicativa o siguin "competents".

- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.

Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen diverses funcions: Entretenir, omplir el temps lliure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar un grup i crear lligams de solidaritat.

QUI SOU VOSALTRES???

Per realitzar aquest treball vam fer una fotografia a una part del cos d'una o un company de classe. Seguidament en vam fer una descripció en forma poètica.
Vam presentar una primera versió i despres la vam millorar.







Primera versió:

Sensibilitat, fragilitat i tendresa mostren.
Fines i allargades,
de pianista semblen.
Sempre l’una amb l’altre,
com dues germanes,
que en moments de ràbia
es piquen fort,
però en moments d’emoció
s’abrasen amb molt d’amor.




Segona versió i definitiva:

Una mostra el palmell,
l’altra el dors,
dues cares diferents
dins d’un mateix cos.
Sempre l’una amb l’altre
dues germanes sembleu,
que en moments de ràbia
fort us piqueu,
però en moments d’emoció
amb amor us abraceu.

El meu calendari dels colors!

La Roser Ros a classe de comunicació ens ha llegit un poema titulat "El calendari dels colors" i nosaltres hem pescat les frases que hem pogut i posteriorment hem creat el nostre poema, el meu és aquest!




El calendari dels colors...


Embolicats amb paper violeta
i un llaç vermell al voltant
els dies de la setmana
ràpid van passant

El dilluns ben amarg
s’ofega en un mirall
amb la vareta d’un gran mag
a la de tres, ja haurà passat

El Dimarts més clar
amb la camisa de ratlles
passeja bora la mar
ai! Com m’agrada!

Un paisatge reflectit
en unes fosques ulleres
que la pluja ha mullat
i el dimecres ja ha passat!

El blanc i el negre
a tots ens fan ballar
sobre la molsa del dijous
que gotes traurà!

Les trapelles lletres verdes
d’aquella carta d’amor
quan s’apropa el divendres
s’escampen cap a les constel•lacions

Els neons del dissabte
amb uns ulls liles pintats
encenen foc de festa
amb un ram de roses a la mà

Diumenge fràgil
amb vestit llarg
sec o mullat
tornem a començar

Mi escuela sabe a naranja...

A seminari hem començat a treballar el llibre "Mi escuela sabe a naranja" i cada capítol el treballarem d'una manera diferent.

CAPÍTOL 1:
D'aquest capítol n'hem extret la frase que més ens ha agradat. Jo he escollit una frase que l'autora del llibre col·loca just al final del fragment que es titula " soltando amarras" i que la diu un senyor (Julio Ramón):

"A los niños hay que amorarlos, me decía. Los cobijas, y los sueltas. Les das cariño, y los frenas. Y todo eso que sea sin prisas, poquito a poco".

COMPOSICIÓ POÈTICA A LA BIBLIOTECA

Hem anat a la biblioteca, hem agafat diferents frases de diferents llibres i hem creat una poesia pròpia, única i irrepetible.
Aquesta és la meva:


En un café con amigos…

Como una introducción y relajación
tomamos una copa en un café con amigos.
Unos niños y adolescentes sordos,
han sido útil sujeto
para mis colegas docentes y psicólogos
y todos sus conocimientos.
El libro es inconformismo,
triste y melancólico de expresión.
El punto de vista afectivo-dinámico
como una introducción
de la relajación.

Uns quants refranys...

Qui llengua té
a Roma va.

Parlant
la gent s'entén.

Qui s'espera
es desespera.

Tal faràs
tal trobaràs.

Sense menjar
no es pot viure.

Qui presum
té el cap ple de fum

Geni i figura
fins a la sepultura

Qui menja sopes
se les pensa totes

Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit

Dins del pot petit
hi ha la bona confitura

Març ventós i abril plujós
tornen l'home rabiós

Qui no s'arrisca
no pisca

Qui t'entengui
que et compri

Qui volpresumir
ha de patir

Un resum personal del llibre de l'Eulalia Bosch

BOSCH, Eulalia. Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Vic: Eumo, 2000.



Que n’extreiem del llibre de l’Eulalia Bosch?

- Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe.
- Som educats per l’autosuperació.
- Els que dormen al carrer son vius o morts?
- Per escriure, t’has de posar a llegir.
- Qui educa a qui?
- Una persona sense valors, s’ofega!
- Connectar el passat amb el futur
- Fomentar, estimular, investigar i contactar
- Conèixer als infants per a poder-los tractar.


“Mare, tu què mires: el blanc o el negre?”

Aquest llibre, és un recull de relats breus però amb un contingut i una intenssitats molt amplis. Jo personalment, el que en trec son 4 emocions les quals he sentit mentre llegia cada una de les històries.

FRAGILITAT DURESA AMARGOR FELICITAT

Totes aquestes envoltades d’un gran efecte, l’AMOR, que crec que és el sentiment més gran que hi ha i que ho envolta tot, tan lo bo, com lo dolent.

La MEVA POESIA amb suc

Aquesta és la poesia que he recitat a classe de comunicació oral, escrita i digital.
Juntament amb mi, també han recitat dues companyes, i hem embolicat els tres poemes amb la cançó del cargol treu banya (coneguda per tots).



CANÇÓ DEL CARGOL ENAMORAT

Estimo la lluna.
L’amor em cargola
ben bé com una...
com una escarola.

Qui sap si ella vol
un cor recargolat,
cor de cargol
enamorat!...

Joan Armangué

POESIES amb suc

EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA

Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parles tota la gent.

Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.

Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.

En se l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.

I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.

Ella, amb camisa de tul,
ni hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure fora.

Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.


Miquel Desclot.

TOMÀS GARCÉS (El senyal)

Alba

El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?

Històries breus de llarga durada

El petó!


● Fragment de la història:

“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava apunt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podia haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tota els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta. Seduïda fins al fons de l’ànima, la nena, mentre la mare es posava els guants va córrer fins a ella amb la suavitat d’un cérvol acabat de néixer, i se li va tirar al coll per fer-li un petó.”



● Fragment reflexió Eulàlia Bosch:

“Es pot pensar en una escena més cinematogràfica que aquesta? Mentre sentia la protagonista d’aquesta història explicar el seu record d’infantesa, vaig reviure una infinitat d’aquelles imatges de Hollywood clàssic on les grans actrius del cine en blanc i negre baixaven l’escala de la seva perdició, del seu enamorament incert, del seu triomf indiscutible, del seu existir sense més ni més.
La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que es fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infància.”



● Reflexió pròpia:

He seleccionat aquest fragment de la historia “El Petó” perquè fins aquest punt el que s’explica es bonic i tendre, i tu pots escriure el teu propi final sense necessitat de que t’esgarrin la història am el final verdader.
Seguidament he seleccionat aquest fragment de la reflexió de l’eulàlia perquè es el que millor representa el fragment de la història.

El fragment de “El petó” es cert que ens fa pensar en aquelles pel•lícules de Hollywood en blanc i negre, com diu l’Eulàlia, però també és ben cert que no cal anar tant lluny, que segur que quan tots hem sigut petits hem viscut una situació similar, de que els pares anaven a sopar i ens deixaven amb l’avia o amb la tieta. I que les nenes (especialment) quan veiem a les mares arreglades i maquillades volíem ser com elles i tancàvem els ulls i ens imaginàvem de grans amb un vestit llarg i uns llavis ben vermells.

Treball col·laboratiu: Blogosfera

LA POESIA I L'EDUCACIÓ

Quan parlem d’educació infantil i de literatura, la paraula que ens surt de la boca immediatament és: conte!
Però realment els mestres d’educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?

La poesia és un recurs literari molt educatiu i necessari a treballar en l’educació infantil. Amb la poesia, els nens, no solament aprenen vocabulari i a lligar paraules que sonin igual per tal de crear una rima, sinó que també estem treballant el llenguatge musical, perquè les poesies tenen ritme.

Per tant estem parlant d’un terme literari molt complet que ens a serveix a l’hora per treballar la comunicació oral i la musical.

podem trobar poemes i material per a treballar a l'aula en diferents pagines web i/o blocs.


Dia a dia hi ha més gent que opina sobre la importancia de la literatura en l'educació en diferents blogs, com les meves companyes Viky Miró i Romina Puig.



VALORACIÓ GRUPAL DEL TREBALL:

El que facilita aquesta pràctica es l’accessibilitat a varis documents sense la necessitat de ternir-los oberts o bé haver de fer molts moviments, d’aquesta manera t’indica en quin moment hi ha accés a un document que pot ser d’interés.
L’accés a altres documents es opcional i sempre està allà per si ho necessites i creiem que es una bona manera de comprimir molta informació de manera pràctica.

Cançó de saltar a corda de Mª Mercè Marçal

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Descripció d'una fotografia

Tot es fosc, ell tot pàl·lid està a punt de marxar, la motxilla ja està preparada, però no es tant fàcil sempre hi ha una cua blanca darrera.
Mai tornarà a ser igual.

El conte d'en Corneli...

MECANISMES QUE ES VAN ACTIVAR AL SENTIR LA HISTÒRIA

Durant l'explicació i l'escolta del conte es van activar diferents mecanismes i sensacions com:

- La intriga, tota l'estona volia saber que passaria després.

- La imaginació, ja que es donaven unes pauses en les que el cervell funcionava sol i anava creant la seva pròpia història.

- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et feia està molt atent i pendent de la història.