El primer dia de classe, al setembre, els professors ens van comentar que faríem un bloc individual en el qual penjaríem tot el que anéssim fent a classe.
Al principi em va semblar una idea molt interessant i motivador. Vaig pensar que em seria molt útil.
Mica en mica aquest bloc va deixar de ser motivador i va passar a ser una mena de tortura i obligació. No trobava moment per posar-mi, no sabia ben bé el que havia de penjar i el que no, quan m'hi posava m'hi estava molta estona i em menjava el temps d'altres activitats, és a dir, que vam tenir una època de crisis.
Però després, al cap d'un temps, ho vam solucionar i vaig agafar la dinàmica de posar-mi com a mínim un o dos cops a la setmana i penjar tot allò que m'havia impactat de les diferents classes, a part del que era obligatori penjar per part dels professors.
De la meva experiència amb el bloc en ressalto el primer vídeo que vam penjar (el de la interactivitat), ja que va ser tota una odissea arribar a entendre com es pujava un vídeo al bloc, cosa que ara puc fer amb els ulls tancats. Una de les coses que més m'ha agradat ha sigut poder penjar presentacions de power point i documents word al bloc, ho he trobat molt útil.
Ara penso que fer un bloc ha estat una activitat molt interessant i enriquidora, ja que aquest bloc ha estat el començament de tot un aprenentatge que marcarà les nostres vides com a futurs docents.
dijous, 24 de desembre del 2009
Competencies digitals dels mestres en l'actualitat:
Actualment ens trobem en l'era de la informàtica i de les noves tecnologies.
Ara l'important per a poder estudiar o ser una persona culta, ja no és saber escriure o llegir, sinó que aquell que vol ser algú i que no el tractin d'analfabet, ha de ser un expert de les noves tecnologies i de la informàtica.
Les generacions que han nascut es aquesta era se'ls diu "nadius" i els que han nascut abans se'ls anomena "immigrants".
Tot i això, avui en dia, qui és vol dedicar al mon de l'educació, els docents, han de ser uns experts de les noves tecnologies, siguin nadius o immigrants.
En l'actulitat molt dels recursos que trobem a l'aula son digitals, cosa que requereix un aprenentatge previ d'aquests conceptes.
Destaquem dues normes que assenyalen tot el que un bon docent ha de saber sobre les noves tecnologies per tal de poder desenvolupar bé la seva feina:
- Les normes de la UNESCO
- Les normes de la ISTE
Ara l'important per a poder estudiar o ser una persona culta, ja no és saber escriure o llegir, sinó que aquell que vol ser algú i que no el tractin d'analfabet, ha de ser un expert de les noves tecnologies i de la informàtica.
Les generacions que han nascut es aquesta era se'ls diu "nadius" i els que han nascut abans se'ls anomena "immigrants".
Tot i això, avui en dia, qui és vol dedicar al mon de l'educació, els docents, han de ser uns experts de les noves tecnologies, siguin nadius o immigrants.
En l'actulitat molt dels recursos que trobem a l'aula son digitals, cosa que requereix un aprenentatge previ d'aquests conceptes.
Destaquem dues normes que assenyalen tot el que un bon docent ha de saber sobre les noves tecnologies per tal de poder desenvolupar bé la seva feina:
- Les normes de la UNESCO
- Les normes de la ISTE
Treballem i comparem els 5 dicionaris:
Aquesta setmana hem parlat dels 5 diferents diccionaris que hi ha hagut, per trobar informació ha calgut fer un "viatge", per grups, a la biblioteca de la facultat.
La feina que ens va encarregar la Roser al nostre grup, (grup A2) va ser buscar informació de la vida i el diccionari de: Mossen Alcover i Francesc Borja Moll. També calia buscar unes definicions que més tard varem comparar amb les extretes dels altres diccionaris:
Diferents grups busquem informació a la biblioteca:
1-Pompeu Fabra
Pompeu fabra (1868-1948) 80anys
tenia estudis d'enginer industrial, va fer una càtedra d'enginyer, conegut per les seves traduccions.
Va fundar el diccionari general de la llengua catalana al 1932. Autèntic pilar de la llengua. Joan Coromines va continuar la seva obra.
Enginyers i linguïstes tenen una ment bastant lligada
2-Mossen Alcover i Francesc de Borja Moll . . .
Mossen Alcover (1862-1932)
Als 15 anys va anar a Ciutat a estudiar al Seminari Diocesà, des de jovenet li agradava recollir paraules, rondalles i cançons. Posteriorment va treballar de professor i Vicari al Seminari fins l'any 1916. • Entremig de les tasques pròpies de la seva professió es dedicava a la passió de la seva vida: la llengua catalana.
El 1880 va publicà les rondalles i l’any 1900 va passar a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua. Va fer un diccionari de la llengua catalana que comprengués totes les paraules que existien o havien existit, tant en el llenguatge parlat com en l’escrit, arreu dels països
de parla catalana. Va comptar amb molts col·laboradors de tot el territori lingüístic.
El diccionari que sortí publicat amb el nom de Diccionari català-valencià-balear es començà a publicar l’any 1926.
El menorquí Francesc de Borja Moll fou, des de 1921, col·laborador de mossèn Alcover en la tasca de recollir paraules, ordenar el material i confeccionar el diccionari, a més de ser el continuador i culminador de l’obra, un cop mort el lingüista manacorí.
3-Joan Coromines
va neixer 1905
marxa a l'exili com Pompeu a l'any 1939
1925 va anar a la universitat de montpelier
El govern argent
1946 professor de filosofia
va fer diferents tipus de diccionaris
molt excursionista, preguantava a les persones per el significat de la paraula bruixula
4-La Gran Enciclopèdia Catalana
Jordi Carbonell, i li segueix la feina Jesus Giralt
Gran enciclopèdia catalana es va publicar l'any
1986-89 2a edicio
1998- s pot consultar per internet
la 1982 1a edicio
5-IEC. Institud d'Estudis Catalans
els etudiosos diuen que és el millor
1995 1a publicació
recull tots els diccionaris anteriors
paraules per buscar les definicions:
verb: COMUNICAR
substantiu: ESCOLA
adjectiu: INFANTIL
adverbi: AVIAT
preposició: AMB
verb: COMUNICAR
1-Pompeu Fabra: fer transmetre, estar en relacio mitjançan un pas
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : fer-la una cosa comuna, entrar en relacio de idees
3-Joan Coromines
4-La gran enciclopèdia Catalana: fer participar d'alò que posseix, entrar en relació
5-IEC. Institud d'estudis Catalans
substantiu: ESCOLA
1-Pompeu Fabra: lloc on s'ensenya,
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll : lloc on s'ensenya i es comunica coneixements,
3-Joan Coromines: escola del llatí escola; deriva d'escolà segle XXIII
4-La gran enciclopèdia Catalana: institució col.lectiva de caracter public o privat
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: allò que fa aprendre
adjectiu: INFANTIL
1-Pompeu Fabra: infant: noi nen petit, periode la vida de l'home
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : adjectiu propi d'infants
infant: persona que esta a la primera edat de la vida
3-Joan Coromines: pres del llati com infantilus, molts sinònims
4-La gran enciclopèdia Catalana
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: relatiu o pertanyen a l'infant
adverbi: AVIAT
1-Pompeu Fabra: dins poc temps, sense tardar
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : pres dins de poc temps
3-Joan Coromines: variant dels antics : més viva ment
4-La gran enciclopèdia Catalana: al cap de poc temps
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: dins de poc temps sense tardar
(Aquesta informació l'he extret del bloc de la meva companya Cris Pujol, ja que va ser una feina en grup)
La feina que ens va encarregar la Roser al nostre grup, (grup A2) va ser buscar informació de la vida i el diccionari de: Mossen Alcover i Francesc Borja Moll. També calia buscar unes definicions que més tard varem comparar amb les extretes dels altres diccionaris:
Diferents grups busquem informació a la biblioteca:
1-Pompeu Fabra
Pompeu fabra (1868-1948) 80anys
tenia estudis d'enginer industrial, va fer una càtedra d'enginyer, conegut per les seves traduccions.
Va fundar el diccionari general de la llengua catalana al 1932. Autèntic pilar de la llengua. Joan Coromines va continuar la seva obra.
Enginyers i linguïstes tenen una ment bastant lligada
2-Mossen Alcover i Francesc de Borja Moll . . .
Mossen Alcover (1862-1932)
Als 15 anys va anar a Ciutat a estudiar al Seminari Diocesà, des de jovenet li agradava recollir paraules, rondalles i cançons. Posteriorment va treballar de professor i Vicari al Seminari fins l'any 1916. • Entremig de les tasques pròpies de la seva professió es dedicava a la passió de la seva vida: la llengua catalana.
El 1880 va publicà les rondalles i l’any 1900 va passar a col·laborar en un diccionari exhaustiu de la llengua. Va fer un diccionari de la llengua catalana que comprengués totes les paraules que existien o havien existit, tant en el llenguatge parlat com en l’escrit, arreu dels països
de parla catalana. Va comptar amb molts col·laboradors de tot el territori lingüístic.
El diccionari que sortí publicat amb el nom de Diccionari català-valencià-balear es començà a publicar l’any 1926.
El menorquí Francesc de Borja Moll fou, des de 1921, col·laborador de mossèn Alcover en la tasca de recollir paraules, ordenar el material i confeccionar el diccionari, a més de ser el continuador i culminador de l’obra, un cop mort el lingüista manacorí.
3-Joan Coromines
va neixer 1905
marxa a l'exili com Pompeu a l'any 1939
1925 va anar a la universitat de montpelier
El govern argent
1946 professor de filosofia
va fer diferents tipus de diccionaris
molt excursionista, preguantava a les persones per el significat de la paraula bruixula
4-La Gran Enciclopèdia Catalana
Jordi Carbonell, i li segueix la feina Jesus Giralt
Gran enciclopèdia catalana es va publicar l'any
1986-89 2a edicio
1998- s pot consultar per internet
la 1982 1a edicio
5-IEC. Institud d'Estudis Catalans
els etudiosos diuen que és el millor
1995 1a publicació
recull tots els diccionaris anteriors
paraules per buscar les definicions:
verb: COMUNICAR
substantiu: ESCOLA
adjectiu: INFANTIL
adverbi: AVIAT
preposició: AMB
verb: COMUNICAR
1-Pompeu Fabra: fer transmetre, estar en relacio mitjançan un pas
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : fer-la una cosa comuna, entrar en relacio de idees
3-Joan Coromines
4-La gran enciclopèdia Catalana: fer participar d'alò que posseix, entrar en relació
5-IEC. Institud d'estudis Catalans
substantiu: ESCOLA
1-Pompeu Fabra: lloc on s'ensenya,
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll : lloc on s'ensenya i es comunica coneixements,
3-Joan Coromines: escola del llatí escola; deriva d'escolà segle XXIII
4-La gran enciclopèdia Catalana: institució col.lectiva de caracter public o privat
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: allò que fa aprendre
adjectiu: INFANTIL
1-Pompeu Fabra: infant: noi nen petit, periode la vida de l'home
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : adjectiu propi d'infants
infant: persona que esta a la primera edat de la vida
3-Joan Coromines: pres del llati com infantilus, molts sinònims
4-La gran enciclopèdia Catalana
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: relatiu o pertanyen a l'infant
adverbi: AVIAT
1-Pompeu Fabra: dins poc temps, sense tardar
2-Mossen Alcover i francesc de Borja Moll . . . : pres dins de poc temps
3-Joan Coromines: variant dels antics : més viva ment
4-La gran enciclopèdia Catalana: al cap de poc temps
5-IEC. Institud d'estudis Catalans: dins de poc temps sense tardar
(Aquesta informació l'he extret del bloc de la meva companya Cris Pujol, ja que va ser una feina en grup)
Treballem els diccionaris:
A classe de comunicació oral, escrita i digital hem treballat els diferents diccionaris:
- Pompeu Fabra
- Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll
- Joan Coromines
- La Gran Enciclopèdia Catalana
- Diccionari Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
Despres, per grups, vam buscar informació de cada diccionari i de cada autor. Un cop trobada la informació i aprofitant que feia poc que havíem treballat els diferents llenguatges (el publicitari, el poètic i el quotidià), els vam aprofitar per a parlar del diccionari que ens havia tocat, i aquest és el resultat:
Diccionari de Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll:
PUBLICITARI
• Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
• Un cataleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
• Quan més aviat millor
POÈTIC
Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar
Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també
Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem
Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també
A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem
QUOTIDIÀ
Hi havia una vegada el mossen Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.
Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.
Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el ddiccionari català, valencià i balear.
- Pompeu Fabra
- Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll
- Joan Coromines
- La Gran Enciclopèdia Catalana
- Diccionari Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
Despres, per grups, vam buscar informació de cada diccionari i de cada autor. Un cop trobada la informació i aprofitant que feia poc que havíem treballat els diferents llenguatges (el publicitari, el poètic i el quotidià), els vam aprofitar per a parlar del diccionari que ens havia tocat, i aquest és el resultat:
Diccionari de Mossèn Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll:
PUBLICITARI
• Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
• Un cataleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
• Quan més aviat millor
POÈTIC
Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar
Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també
Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem
Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també
A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem
QUOTIDIÀ
Hi havia una vegada el mossen Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.
Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.
Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el ddiccionari català, valencià i balear.
MECANISMES QUE S’ACTIVEN AL SENTIR UNA HISTÒRIA:
Durant l'explicació i l'escolta d’un conte es van activant diferents mecanismes i sensacions com:
- La intriga, tota l'estona vols saber que passarà després.
- La imaginació, ja que es donen unes pauses en les que el cervell funciona sol i es crea la seva pròpia història.
- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et fa està molt atent i pendent de la història.
Creuem un semafor...
A classe de TIC hem apres a fer fluxogrames amb un programa d'Internet, Gliffy, el qual ens permet crear fluxogrames de manera ràpida, fàcil i gratuïta.
Saber crear fluxogrames ens pot ser de gran utilitat en el nostre futur com a mestres per a fer programacions i organitzar el temps.
Els fluxogrames tenen una simbologia definida i amplia, però en definim aquestes:
(Imatge extreta del bloc de Gestió de la informació)
La pràctica que he realitzat ha estat crear un fluxograma, utilitzant la simbologia més comú.
aquest ha sigut el resultat:
Saber crear fluxogrames ens pot ser de gran utilitat en el nostre futur com a mestres per a fer programacions i organitzar el temps.
Els fluxogrames tenen una simbologia definida i amplia, però en definim aquestes:
(Imatge extreta del bloc de Gestió de la informació)
La pràctica que he realitzat ha estat crear un fluxograma, utilitzant la simbologia més comú.
aquest ha sigut el resultat:
Un sopar de Nadal!!
Avui, dia 24 de desembre, és la nit de sopar, i arreu és celebren els típics sopars de Nadal.
Jo avui vaig a sopar a casa de la meva avia i ens reunirem tota la família al voltant de la taula.
Hi haura el meu tiet amb la seva dona i els seus fills, els meus cosins, que fa molt que no els veig perque viuen a Nova York, bé, com que és una mica complicat explicar-vos-ho així redactat, he fet un mapa conceptual per a que ho entengueu millor.
Aquest mapa conceptual l'he fet mitjançant el programa "Camp tools" amb el que vam treballar fa pocs dies a classe de TIC.
Jo avui vaig a sopar a casa de la meva avia i ens reunirem tota la família al voltant de la taula.
Hi haura el meu tiet amb la seva dona i els seus fills, els meus cosins, que fa molt que no els veig perque viuen a Nova York, bé, com que és una mica complicat explicar-vos-ho així redactat, he fet un mapa conceptual per a que ho entengueu millor.
Aquest mapa conceptual l'he fet mitjançant el programa "Camp tools" amb el que vam treballar fa pocs dies a classe de TIC.
Educació fisica:
A educació física hem fet tot el temari amb presentacions per grups. Al meu grup ens va tocar el tema de la lateralitat i aquest és el power que vam presentar a classe.
Power Lateralitat
View more presentations from guestd64df5.
dilluns, 21 de desembre del 2009
diumenge, 20 de desembre del 2009
Treball col·lavoratiu: wikis
Primera part teòrica:
Un wiki es crea per mitjà de la intervención de diferents persones en un document creat que es troba a la red. Una persona fa una primera intervención i a partir d’aquí, i depenent de la confidencilitat que esculli per al document, diferents personas aniran editant el text i afegint o suprimint información. D’aquesta manera es crea un Wiki, que a la vegada és també susceptible de discussió, és a dir que les persones hi poden fer comentaris a part per a parlar del tema en qüestió etc.
Les diferents parts d’un Wiki són:
• Discusió
• Pàgina
• Història
• Notificarme
Els wikis s’editen mitjançant una pestanya que et dóna la opció d’editarla.
La pàgina de discussió consisteix en un fòrum on la gent pot escriure comentaris respecte el text en qüestió. Per tal de donar la seva opinió, suggerències…
Els enllaços es fan sobre determinades paraules del text. Aquestes paraules adquireixen un color una mica diferent a l’original per tal que qui llegeix pugui advertir l’enllaç. Una vegada establert l’enllaç es pot clicar a sobre de la paraula i s’entra directament a una altre pàgina que pot contenir una definició, imatge, dibuix, història, etc, de la paraula en qüestió.
La pràctica que nosaltres (Victòria Miró, Romina Puig i Blanca Marí) hem fet ha estat afegir exemples de cançons infantils dins la classificació feta, veiem com hi ha una estreta relació entre matèries.
http://es.wikipedia.org/wiki/Canci%C3%B3n_infantil
VALORACIÓ DEL TREBALL:
Gràcies a aquest treball he descobert el mon dels Wikis, que desconeixia fins fa poc.
Amb aquest treball m'he sentit participativa dins de la web i dins de la wikipedia, pàgina que consulto sovint per a buscar informació diversa.
Els wikis son molt útils per fer treballs col·laboratius amb diverses persones sens e haver-se de reunir tots en un mateix lloc, poden anar afegit informació quan i on vulguin, cosa molt útil en la nostra futura feina com a mestres, ens pot servir per contrastar feina, treballs, experiències, etc.
Un wiki es crea per mitjà de la intervención de diferents persones en un document creat que es troba a la red. Una persona fa una primera intervención i a partir d’aquí, i depenent de la confidencilitat que esculli per al document, diferents personas aniran editant el text i afegint o suprimint información. D’aquesta manera es crea un Wiki, que a la vegada és també susceptible de discussió, és a dir que les persones hi poden fer comentaris a part per a parlar del tema en qüestió etc.
Les diferents parts d’un Wiki són:
• Discusió
• Pàgina
• Història
• Notificarme
Els wikis s’editen mitjançant una pestanya que et dóna la opció d’editarla.
La pàgina de discussió consisteix en un fòrum on la gent pot escriure comentaris respecte el text en qüestió. Per tal de donar la seva opinió, suggerències…
Els enllaços es fan sobre determinades paraules del text. Aquestes paraules adquireixen un color una mica diferent a l’original per tal que qui llegeix pugui advertir l’enllaç. Una vegada establert l’enllaç es pot clicar a sobre de la paraula i s’entra directament a una altre pàgina que pot contenir una definició, imatge, dibuix, història, etc, de la paraula en qüestió.
La pràctica que nosaltres (Victòria Miró, Romina Puig i Blanca Marí) hem fet ha estat afegir exemples de cançons infantils dins la classificació feta, veiem com hi ha una estreta relació entre matèries.
http://es.wikipedia.org/wiki/Canci%C3%B3n_infantil
VALORACIÓ DEL TREBALL:
Gràcies a aquest treball he descobert el mon dels Wikis, que desconeixia fins fa poc.
Amb aquest treball m'he sentit participativa dins de la web i dins de la wikipedia, pàgina que consulto sovint per a buscar informació diversa.
Els wikis son molt útils per fer treballs col·laboratius amb diverses persones sens e haver-se de reunir tots en un mateix lloc, poden anar afegit informació quan i on vulguin, cosa molt útil en la nostra futura feina com a mestres, ens pot servir per contrastar feina, treballs, experiències, etc.
dissabte, 19 de desembre del 2009
la cançó que vam crear nosaltres:
EL MATÍ!!
És hora de llevar-nos
Correm tots fora el llit
Anem cap al labavo
I fem un llarg pipí.
Ui quines lleganyes,
Treiem-nos-les avit
La panxa fa rau-rau
Bebem-nos el Cola-cao.
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Agafem el respall de dents
I rentem-nos bé les dents
Abrim l’armari de bat a baaaaat!
I ens posem tots ben mudats.
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Ui quins cabells portem
Amb el respall ho arreglarem,
Aviam que haig de portat
A la bossa tot i cabrà!
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Ha arribat l’hora,
Som-hi tots cap a l’escola!
Romina, Blanca, Mònica, Laura, Marta, Marina, Viky
És hora de llevar-nos
Correm tots fora el llit
Anem cap al labavo
I fem un llarg pipí.
Ui quines lleganyes,
Treiem-nos-les avit
La panxa fa rau-rau
Bebem-nos el Cola-cao.
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Agafem el respall de dents
I rentem-nos bé les dents
Abrim l’armari de bat a baaaaat!
I ens posem tots ben mudats.
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Ui quins cabells portem
Amb el respall ho arreglarem,
Aviam que haig de portat
A la bossa tot i cabrà!
Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia
Ha arribat l’hora,
Som-hi tots cap a l’escola!
Romina, Blanca, Mònica, Laura, Marta, Marina, Viky
dijous, 17 de desembre del 2009
La nostra evolució...
Ahir va ser l'ultim dia que vam fer seminari amb la Roser Ros i ens va fer una entrevista personal en la que li vam donar el nostre punt de vista sobre la nostra evolució dins del grup i a seminari.
ENTREVISTA FINAL DE SEMINARI:
1. LA CAPACITAT COMUNICATIVA COM HA EVOLUCIONAT:
Quan parlem de l’evolució de la capacitat comunicativa d’ algú, hem de mirar el punt de partida i veure fins on ha arribat quan ha pasta un temps determinat.
Si jo observo la meva evolució comunicativa des del principi de curs fins ara veig que he millorat notablement, si més no, m’he obert i he començat a fer sonar la meva veu dins de la classe, tant a seminari, com dins del petit grup i, amb un sobreesforç, al gran grup.
Soc una persona extremadament tímida i que em costa parlar i actuar en públic.
La gràcia de fer el petit grup del seminari, ha servit perquè a mi, i a la gent tímida, com jo, ens haguem obert i destapat per tal de que la nostra capacitat comunicativa hagi evolucionat cap a bé.
2. GESTIÓ DE CONEIXEMNETS I APRENENTATGES:
A seminari hem après diferents conceptes i tècniques que ens han servit per a les altres assignatures. No he encasellat els aprenentatges treballats a seminari en un bloc, sinó que he intentat percebre’ls en general i introduir-los dins de la meva rutina.
3. ACTITUD, COL•LABORACIÓ I VALORACIÓ:
La meva actitud a seminari ha anat canviant. Al començament vaig començar amb por i incertesa cap a “l’assignatura”però mica en mica vaig anar captant el curs natural del seminari.
Ara puc dir i assegurar que el seminari m’ha ajudat per evolucionar i prosperar en les altres assignatures, en quan a perdre la por a parlar davant dels altres, fer redactats correctes, minorar les faltes, etc.
ENTREVISTA FINAL DE SEMINARI:
1. LA CAPACITAT COMUNICATIVA COM HA EVOLUCIONAT:
Quan parlem de l’evolució de la capacitat comunicativa d’ algú, hem de mirar el punt de partida i veure fins on ha arribat quan ha pasta un temps determinat.
Si jo observo la meva evolució comunicativa des del principi de curs fins ara veig que he millorat notablement, si més no, m’he obert i he començat a fer sonar la meva veu dins de la classe, tant a seminari, com dins del petit grup i, amb un sobreesforç, al gran grup.
Soc una persona extremadament tímida i que em costa parlar i actuar en públic.
La gràcia de fer el petit grup del seminari, ha servit perquè a mi, i a la gent tímida, com jo, ens haguem obert i destapat per tal de que la nostra capacitat comunicativa hagi evolucionat cap a bé.
2. GESTIÓ DE CONEIXEMNETS I APRENENTATGES:
A seminari hem après diferents conceptes i tècniques que ens han servit per a les altres assignatures. No he encasellat els aprenentatges treballats a seminari en un bloc, sinó que he intentat percebre’ls en general i introduir-los dins de la meva rutina.
3. ACTITUD, COL•LABORACIÓ I VALORACIÓ:
La meva actitud a seminari ha anat canviant. Al començament vaig començar amb por i incertesa cap a “l’assignatura”però mica en mica vaig anar captant el curs natural del seminari.
Ara puc dir i assegurar que el seminari m’ha ajudat per evolucionar i prosperar en les altres assignatures, en quan a perdre la por a parlar davant dels altres, fer redactats correctes, minorar les faltes, etc.
dijous, 10 de desembre del 2009
Descobrim l'audacity...
A classe de TIC hem treballat amb un programa de modificar cançons i a casa hem fet la pràctica i l'hem penjat al bloc.
Aquesta és la meva cançó modificada:
Aquesta és la meva cançó modificada:
Treball Google docs
Google documents és un servei gratuit que ofereix la possibilitat de treballar en grup i en xarxa, creant, compartint i finalment publicant tot tipus de documents, això permet que els treballs en grup deixin de ser una dificultat per la seva complicació alhora de reunir-se, o de fer les coses de maneres desendreçades, doncs passa a ser un treball on es realitza de manera col.laborativa on hi han interaccions i aportacions diverses entre els components del grup.
Finalment la sensació després de realitzar el treball és d'un enriquiment personal i un aprenentatge compartit
el meu grup de treball:
* -Viky Miró
* -Alba Renom
* -Blanca Marí
* -Cris Pujol
Per aprendre com funciona hem fet exercicis pràctics a classe:
1. Crear i compartir amb el grup un document de text.
2. Editar una presentació de forma virtual amb el grup.
3. Crear un full de càlcul per fer una enquesta:
- l'enquesta
- el full de calcul amb les respostes
Finalment la sensació després de realitzar el treball és d'un enriquiment personal i un aprenentatge compartit
el meu grup de treball:
* -Viky Miró
* -Alba Renom
* -Blanca Marí
* -Cris Pujol
Per aprendre com funciona hem fet exercicis pràctics a classe:
1. Crear i compartir amb el grup un document de text.
2. Editar una presentació de forma virtual amb el grup.
3. Crear un full de càlcul per fer una enquesta:
- l'enquesta
- el full de calcul amb les respostes
UN JCLIC CREAT PER MI...
JClic
Avui a classe de TIC hem apres a utilitzar el programa JClic i hem creat un projecte titulat "Les Fruites" on hi podeu trobar diferents activitats sobre fruites.
dimecres, 9 de desembre del 2009
BILLY ELLIOT
Avui hem vist la pel·lícula "Billy Elliot" a seminari i hem treballat les següents qüestions:
1- Començament de la pel•lícula:
La pel•lícula comença amb una imatge simple, un fons fosc amb un tocadiscs, més antic que modern, i unes mans dèbils que el posen en marxa.
Comença a sonar una musica i a les hores surt la cara del protagonista saltant damunt d’un llit. Tot això passa molt lentament.
Tot seguit sona un despertador i comença la rutina d’en Billy, com tots els dies.
2- Aspectes d’imatge:
Durant la pel•lícula hi ha imatges que impacten. M’he adonat que quan és una escena important i clau per a l’argument de la pel•lícula, puja el volum de la musica i hi ha un primer pla del que protagonitza el moment.
De la pel•lícula hem quedo en el moment del final en el que el germà del Billy es despedeix d’ell mentre li cau alguna llàgrima per la galta...
I amb el moment en que la mestra de ballet va a casa seva i comença a discutir amb el seu germà, el Billy utilitza el ball per allunyar-se i escapar-se d’aquells crits.
3- Diàlegs:
De diàlegs bons n’hi ha molts durant tota la peli, però els que vaig poder enxampar i que em van commoure van ser:
Al acabar la primera classe en serio de ballet, la mestra i el Billy creuen dues frases:
- Gozaremos de tu compañia la semana que viene?
- Esque me siento como un marica...
- Pues no te sientas así!
A mitja classe de ballet arriba el pare del Billy i li crida:
- Tu! Fuera! En seguida!!
- Que es lo que ha dicho? – diu la mestra.
- Porfavor senyorita... dejelo...
Em va agradar molt també la visió que té de la seva mare, el que no vaig poder escriure el diàleg que van mantenir. El mateix em va passar amb la carta que té el Billy de la seva mare, l’emoció va fer que no pogués escriure el que posava.
4- Com acaba la pel•lícula?
La pel•lícula, com és de costum, acaba bé i tot és molt bonic.
El germà i el pare del Billy van a Londres a veure la seva actuació. Durant l’actuació el pare plora i tots se senten orgullosos del Billy.
5- Com us identifiqueu amb algun personatge?
Doncs no sé amb quin personatge m’identificaria, però el paper de la mestra de ballet m’agrada força, ja que si no hagués estat per la seva ajuda, la seva energia i la seva motivació, el Billy no s’hagués dedicat al mon del ballet que és el que realment li agradava.
A mi en un futur m’agradaria poder aconsellar i a ajudar als infants que m’envoltin sobre el seu futur, la seva professió, etc.
6- On i quan veu veure aquesta pel•lícula per primera vegada?
No sé la data exacte en que vaig veure la pel•lícula... sé que la vaig veure a casa un dissabte o diumenge a la tarda per la televisió.
7- Conclusió o lliçó de l’agrupament:
Aquesta pel•lícula ens dona una lliçó de coeducació, principalment. Perquè hem de separar les activitats o les coses en femenines i masculines, això és per nens i allò altre per nenes.
Crec que aquesta pel•lícula ens serveix per treballar la igualtat de sexes i les capacitats que pot arribar a tenir una persona provant coses noves.
1- Començament de la pel•lícula:
La pel•lícula comença amb una imatge simple, un fons fosc amb un tocadiscs, més antic que modern, i unes mans dèbils que el posen en marxa.
Comença a sonar una musica i a les hores surt la cara del protagonista saltant damunt d’un llit. Tot això passa molt lentament.
Tot seguit sona un despertador i comença la rutina d’en Billy, com tots els dies.
2- Aspectes d’imatge:
Durant la pel•lícula hi ha imatges que impacten. M’he adonat que quan és una escena important i clau per a l’argument de la pel•lícula, puja el volum de la musica i hi ha un primer pla del que protagonitza el moment.
De la pel•lícula hem quedo en el moment del final en el que el germà del Billy es despedeix d’ell mentre li cau alguna llàgrima per la galta...
I amb el moment en que la mestra de ballet va a casa seva i comença a discutir amb el seu germà, el Billy utilitza el ball per allunyar-se i escapar-se d’aquells crits.
3- Diàlegs:
De diàlegs bons n’hi ha molts durant tota la peli, però els que vaig poder enxampar i que em van commoure van ser:
Al acabar la primera classe en serio de ballet, la mestra i el Billy creuen dues frases:
- Gozaremos de tu compañia la semana que viene?
- Esque me siento como un marica...
- Pues no te sientas así!
A mitja classe de ballet arriba el pare del Billy i li crida:
- Tu! Fuera! En seguida!!
- Que es lo que ha dicho? – diu la mestra.
- Porfavor senyorita... dejelo...
Em va agradar molt també la visió que té de la seva mare, el que no vaig poder escriure el diàleg que van mantenir. El mateix em va passar amb la carta que té el Billy de la seva mare, l’emoció va fer que no pogués escriure el que posava.
4- Com acaba la pel•lícula?
La pel•lícula, com és de costum, acaba bé i tot és molt bonic.
El germà i el pare del Billy van a Londres a veure la seva actuació. Durant l’actuació el pare plora i tots se senten orgullosos del Billy.
5- Com us identifiqueu amb algun personatge?
Doncs no sé amb quin personatge m’identificaria, però el paper de la mestra de ballet m’agrada força, ja que si no hagués estat per la seva ajuda, la seva energia i la seva motivació, el Billy no s’hagués dedicat al mon del ballet que és el que realment li agradava.
A mi en un futur m’agradaria poder aconsellar i a ajudar als infants que m’envoltin sobre el seu futur, la seva professió, etc.
6- On i quan veu veure aquesta pel•lícula per primera vegada?
No sé la data exacte en que vaig veure la pel•lícula... sé que la vaig veure a casa un dissabte o diumenge a la tarda per la televisió.
7- Conclusió o lliçó de l’agrupament:
Aquesta pel•lícula ens dona una lliçó de coeducació, principalment. Perquè hem de separar les activitats o les coses en femenines i masculines, això és per nens i allò altre per nenes.
Crec que aquesta pel•lícula ens serveix per treballar la igualtat de sexes i les capacitats que pot arribar a tenir una persona provant coses noves.
dimarts, 1 de desembre del 2009
Aprenem a utilitzar el GIMP
El Gimp és un programa que ens serveix per retocar, modificar, augmentar, disminuir, etc. una fotografia.
El gimp és similar al "fotoshop" però de programari lliure, cosa que fa que la gent se'l pugui descarregar utilitzar-lo gratuïtament.
1. Fotografia original:
A partir d'aquesta fotografia veurem diferents processos realitzats amb el GIMP.
2. Fragment de la fotografia:
En aquesta imatge veiem un fragment de la fotografia. Per retallar-la he anat a la "caixa d'eines" i he seleccionat l'"eina d'escapçar", he seleccionat el fragment desitjat i l'he retallat.
3. Reducció de píxels:
Per reduir els píxels de la foto he anat a la opció de "imatge" i he seleccionat "escala de la imatge", aquí he vist que la meva imatge tenia 3072 píxels i els he reduït fins a 400 píxels. podem veure que la qualitat de la fotografia ha empitjorat bastant.
4. Disminució de qualitat de retoc:
He canviat l'escala de la imatge, l'he posat a 400x300 píxels. I li he canviat també la qualitat. D'aquesta manera veiem com a diferencia de la fotografia anterior, que té la mateixa escala, si canviem la qualitat la imatge es veu molt més pixelada.
5. Imatge retocada:
En aquest procés he esborrat un element que apareix en la fotografia original i en aquesta no.
El gimp és similar al "fotoshop" però de programari lliure, cosa que fa que la gent se'l pugui descarregar utilitzar-lo gratuïtament.
1. Fotografia original:
A partir d'aquesta fotografia veurem diferents processos realitzats amb el GIMP.
2. Fragment de la fotografia:
En aquesta imatge veiem un fragment de la fotografia. Per retallar-la he anat a la "caixa d'eines" i he seleccionat l'"eina d'escapçar", he seleccionat el fragment desitjat i l'he retallat.
3. Reducció de píxels:
Per reduir els píxels de la foto he anat a la opció de "imatge" i he seleccionat "escala de la imatge", aquí he vist que la meva imatge tenia 3072 píxels i els he reduït fins a 400 píxels. podem veure que la qualitat de la fotografia ha empitjorat bastant.
4. Disminució de qualitat de retoc:
He canviat l'escala de la imatge, l'he posat a 400x300 píxels. I li he canviat també la qualitat. D'aquesta manera veiem com a diferencia de la fotografia anterior, que té la mateixa escala, si canviem la qualitat la imatge es veu molt més pixelada.
5. Imatge retocada:
En aquest procés he esborrat un element que apareix en la fotografia original i en aquesta no.
dimarts, 24 de novembre del 2009
L'ETNOPOÈTICA:
o La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita.
o La publicitat que no és necessariament un llenguatge literari s'expressa i comunica estèticament?
o Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
o La repetició es la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.
o L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent, en un procés d’improvisació.
o Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:
- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: La metàfora, el sentit figurat, la rima...
- Ser produïdes per persones que tenen un certa habilitat comunicativa o siguin "competents".
- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.
Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen diverses funcions: Entretenir, omplir el temps lliure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar un grup i crear lligams de solidaritat.
o La publicitat que no és necessariament un llenguatge literari s'expressa i comunica estèticament?
o Les societats tradicionals que no tenen escriptura difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals.
o La repetició es la clau per la conservació i difusió dels textos. Per aquesta raó necessitem tenir una part fixa i així ser reconeguts, memoritzats i tornats a dir una vegada i una altra.
o L'etnopoètica és l'art verbal realitzat per persones amb talent, en un procés d’improvisació.
o Les produccions etnopoètiques han de tenir tres característiques:
- Ser expressades a través de l'art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic: La metàfora, el sentit figurat, la rima...
- Ser produïdes per persones que tenen un certa habilitat comunicativa o siguin "competents".
- Permetre improvisar i introduir variacions textuals segons les necessitats comunicatives del moment i la interacció entre l'emissor i el receptor.
Els missatges etnopoètics es donen en la comunicació diària entre les persones i tenen diverses funcions: Entretenir, omplir el temps lliure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionar un grup i crear lligams de solidaritat.
QUI SOU VOSALTRES???
Per realitzar aquest treball vam fer una fotografia a una part del cos d'una o un company de classe. Seguidament en vam fer una descripció en forma poètica.
Vam presentar una primera versió i despres la vam millorar.
Primera versió:
Sensibilitat, fragilitat i tendresa mostren.
Fines i allargades,
de pianista semblen.
Sempre l’una amb l’altre,
com dues germanes,
que en moments de ràbia
es piquen fort,
però en moments d’emoció
s’abrasen amb molt d’amor.
Segona versió i definitiva:
Una mostra el palmell,
l’altra el dors,
dues cares diferents
dins d’un mateix cos.
Sempre l’una amb l’altre
dues germanes sembleu,
que en moments de ràbia
fort us piqueu,
però en moments d’emoció
amb amor us abraceu.
Vam presentar una primera versió i despres la vam millorar.
Primera versió:
Sensibilitat, fragilitat i tendresa mostren.
Fines i allargades,
de pianista semblen.
Sempre l’una amb l’altre,
com dues germanes,
que en moments de ràbia
es piquen fort,
però en moments d’emoció
s’abrasen amb molt d’amor.
Segona versió i definitiva:
Una mostra el palmell,
l’altra el dors,
dues cares diferents
dins d’un mateix cos.
Sempre l’una amb l’altre
dues germanes sembleu,
que en moments de ràbia
fort us piqueu,
però en moments d’emoció
amb amor us abraceu.
El meu calendari dels colors!
La Roser Ros a classe de comunicació ens ha llegit un poema titulat "El calendari dels colors" i nosaltres hem pescat les frases que hem pogut i posteriorment hem creat el nostre poema, el meu és aquest!
El calendari dels colors...
Embolicats amb paper violeta
i un llaç vermell al voltant
els dies de la setmana
ràpid van passant
El dilluns ben amarg
s’ofega en un mirall
amb la vareta d’un gran mag
a la de tres, ja haurà passat
El Dimarts més clar
amb la camisa de ratlles
passeja bora la mar
ai! Com m’agrada!
Un paisatge reflectit
en unes fosques ulleres
que la pluja ha mullat
i el dimecres ja ha passat!
El blanc i el negre
a tots ens fan ballar
sobre la molsa del dijous
que gotes traurà!
Les trapelles lletres verdes
d’aquella carta d’amor
quan s’apropa el divendres
s’escampen cap a les constel•lacions
Els neons del dissabte
amb uns ulls liles pintats
encenen foc de festa
amb un ram de roses a la mà
Diumenge fràgil
amb vestit llarg
sec o mullat
tornem a començar
El calendari dels colors...
Embolicats amb paper violeta
i un llaç vermell al voltant
els dies de la setmana
ràpid van passant
El dilluns ben amarg
s’ofega en un mirall
amb la vareta d’un gran mag
a la de tres, ja haurà passat
El Dimarts més clar
amb la camisa de ratlles
passeja bora la mar
ai! Com m’agrada!
Un paisatge reflectit
en unes fosques ulleres
que la pluja ha mullat
i el dimecres ja ha passat!
El blanc i el negre
a tots ens fan ballar
sobre la molsa del dijous
que gotes traurà!
Les trapelles lletres verdes
d’aquella carta d’amor
quan s’apropa el divendres
s’escampen cap a les constel•lacions
Els neons del dissabte
amb uns ulls liles pintats
encenen foc de festa
amb un ram de roses a la mà
Diumenge fràgil
amb vestit llarg
sec o mullat
tornem a començar
Un dia a l'escola...
Durant la setmana d'activitats extraordinàries vam ser acollits per alguns alumnes de tercer de magisteri infantil i vam anar amb ells al seu centre de pràctiques a observar i a conèixer com funciona una escola.
Jo vaig ser acollida per la Eva Mullà i vaig anar al CEIP Fort Pienc.
La fotografia que podeu observar és de la classe on la Eva està realitzant les pràctiques vista des de la porta principal d'aquesta. És la classe de "Les Girafes" de P-4.
Podeu observar les taules dels infants amb les seves cadiretes, els diferents mobles amb tot el material corresponent.
divendres, 20 de novembre del 2009
Practiquem amb el movie maker!!
A la passada classe de TIC vam està treballant amb el programa Movie Maker i vam realitzar el muntatge d'un vídeo de la nostra universitat, Blanquerna, afegint efectes, transicions, etc.
dilluns, 9 de novembre del 2009
OMNI
A l'assignatura de música hem creat un OMNI (Objecte Musical No Identificat).
FITXA TÈCNICA:
NOM: Tam-Tam
CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL: Percussió
CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA:
MATERIAL UTILITZAT: Una capsa de formatgets, fil d'"escubido", boles de plàstic, un llapis, pintura, cinta adhesiva de color blau.
PROCÉS DE CREACIÓ: Agafem la capsa de formatgets i fem un forat al centre amb unes tisores. Passem els fils d'un costat a l'altre. Lliguem als extrems dels fils una o dos boles de plàstic. Per acabar clavem el llapis per la part de sota de la capsa, perquè aquest es quedi fixat hi posem cinta adhesiva.
MANUAL D'INSTRUCCIONS: agafem l'instrument pel pal i el movem d'un costat a l'altre, de manera que les boletes de plàstic piquin a la capsa produint el soroll "tam, tam, tam,..."
FITXA TÈCNICA:
NOM: Tam-Tam
CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL: Percussió
CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA:
MATERIAL UTILITZAT: Una capsa de formatgets, fil d'"escubido", boles de plàstic, un llapis, pintura, cinta adhesiva de color blau.
PROCÉS DE CREACIÓ: Agafem la capsa de formatgets i fem un forat al centre amb unes tisores. Passem els fils d'un costat a l'altre. Lliguem als extrems dels fils una o dos boles de plàstic. Per acabar clavem el llapis per la part de sota de la capsa, perquè aquest es quedi fixat hi posem cinta adhesiva.
MANUAL D'INSTRUCCIONS: agafem l'instrument pel pal i el movem d'un costat a l'altre, de manera que les boletes de plàstic piquin a la capsa produint el soroll "tam, tam, tam,..."
OMNI
A l'assignatura d'expressió musical hem creat un OMNI (Objecte Musical No Identificat).
FITXA TÈCNICA:
NOM: XIP-XAP
CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL: PERCUSSIÓ
CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA:
MATERIAL UTILITZAT: Rollo de cartró dur, claus petits, llenties, arros i pintura.
PROCÉS DE CREACIÓ: Agafem el cartró i amb un martell anem clavant els claus amb forma d'espiral al llarg de tot el rollo de cartró. Seguidament pintem el rollo de blau simulant el color de l'aigua. per acabar posem les llenties i l'arros dins el rollo de cartró.
MANUAL D'INSTRUCCIONS: Per tocar aquest instrument l'hem d'agafar pels dos extrems i decantar-lo cap un costat i cap a l'altre.
FITXA TÈCNICA:
NOM: XIP-XAP
CLASSIFICACIÓ TRADICIONAL: PERCUSSIÓ
CLASSIFICACIÓ CIENTÍFICA:
MATERIAL UTILITZAT: Rollo de cartró dur, claus petits, llenties, arros i pintura.
PROCÉS DE CREACIÓ: Agafem el cartró i amb un martell anem clavant els claus amb forma d'espiral al llarg de tot el rollo de cartró. Seguidament pintem el rollo de blau simulant el color de l'aigua. per acabar posem les llenties i l'arros dins el rollo de cartró.
MANUAL D'INSTRUCCIONS: Per tocar aquest instrument l'hem d'agafar pels dos extrems i decantar-lo cap un costat i cap a l'altre.
Mi escuela sabe a naranja...
A seminari hem començat a treballar el llibre "Mi escuela sabe a naranja" i cada capítol el treballarem d'una manera diferent.
CAPÍTOL 1:
D'aquest capítol n'hem extret la frase que més ens ha agradat. Jo he escollit una frase que l'autora del llibre col·loca just al final del fragment que es titula " soltando amarras" i que la diu un senyor (Julio Ramón):
"A los niños hay que amorarlos, me decía. Los cobijas, y los sueltas. Les das cariño, y los frenas. Y todo eso que sea sin prisas, poquito a poco".
CAPÍTOL 1:
D'aquest capítol n'hem extret la frase que més ens ha agradat. Jo he escollit una frase que l'autora del llibre col·loca just al final del fragment que es titula " soltando amarras" i que la diu un senyor (Julio Ramón):
"A los niños hay que amorarlos, me decía. Los cobijas, y los sueltas. Les das cariño, y los frenas. Y todo eso que sea sin prisas, poquito a poco".
dijous, 5 de novembre del 2009
COMPOSICIÓ POÈTICA A LA BIBLIOTECA
Hem anat a la biblioteca, hem agafat diferents frases de diferents llibres i hem creat una poesia pròpia, única i irrepetible.
Aquesta és la meva:
En un café con amigos…
Como una introducción y relajación
tomamos una copa en un café con amigos.
Unos niños y adolescentes sordos,
han sido útil sujeto
para mis colegas docentes y psicólogos
y todos sus conocimientos.
El libro es inconformismo,
triste y melancólico de expresión.
El punto de vista afectivo-dinámico
como una introducción
de la relajación.
Aquesta és la meva:
En un café con amigos…
Como una introducción y relajación
tomamos una copa en un café con amigos.
Unos niños y adolescentes sordos,
han sido útil sujeto
para mis colegas docentes y psicólogos
y todos sus conocimientos.
El libro es inconformismo,
triste y melancólico de expresión.
El punto de vista afectivo-dinámico
como una introducción
de la relajación.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Uns quants refranys...
Qui llengua té
a Roma va.
Parlant
la gent s'entén.
Qui s'espera
es desespera.
Tal faràs
tal trobaràs.
Sense menjar
no es pot viure.
Qui presum
té el cap ple de fum
Geni i figura
fins a la sepultura
Qui menja sopes
se les pensa totes
Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit
Dins del pot petit
hi ha la bona confitura
Març ventós i abril plujós
tornen l'home rabiós
Qui no s'arrisca
no pisca
Qui t'entengui
que et compri
Qui volpresumir
ha de patir
a Roma va.
Parlant
la gent s'entén.
Qui s'espera
es desespera.
Tal faràs
tal trobaràs.
Sense menjar
no es pot viure.
Qui presum
té el cap ple de fum
Geni i figura
fins a la sepultura
Qui menja sopes
se les pensa totes
Qui canta a la taula i es pixa al llit
no té el seny gaire eixerit
Dins del pot petit
hi ha la bona confitura
Març ventós i abril plujós
tornen l'home rabiós
Qui no s'arrisca
no pisca
Qui t'entengui
que et compri
Qui volpresumir
ha de patir
Un resum personal del llibre de l'Eulalia Bosch
BOSCH, Eulalia. Educació i vida quotidiana. Històries breus de llarga durada. Vic: Eumo, 2000.
Que n’extreiem del llibre de l’Eulalia Bosch?
- Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe.
- Som educats per l’autosuperació.
- Els que dormen al carrer son vius o morts?
- Per escriure, t’has de posar a llegir.
- Qui educa a qui?
- Una persona sense valors, s’ofega!
- Connectar el passat amb el futur
- Fomentar, estimular, investigar i contactar
- Conèixer als infants per a poder-los tractar.
“Mare, tu què mires: el blanc o el negre?”
Aquest llibre, és un recull de relats breus però amb un contingut i una intenssitats molt amplis. Jo personalment, el que en trec son 4 emocions les quals he sentit mentre llegia cada una de les històries.
FRAGILITAT DURESA AMARGOR FELICITAT
Totes aquestes envoltades d’un gran efecte, l’AMOR, que crec que és el sentiment més gran que hi ha i que ho envolta tot, tan lo bo, com lo dolent.
Que n’extreiem del llibre de l’Eulalia Bosch?
- Si un problema no té solució, no és un problema, és una catàstrofe.
- Som educats per l’autosuperació.
- Els que dormen al carrer son vius o morts?
- Per escriure, t’has de posar a llegir.
- Qui educa a qui?
- Una persona sense valors, s’ofega!
- Connectar el passat amb el futur
- Fomentar, estimular, investigar i contactar
- Conèixer als infants per a poder-los tractar.
“Mare, tu què mires: el blanc o el negre?”
Aquest llibre, és un recull de relats breus però amb un contingut i una intenssitats molt amplis. Jo personalment, el que en trec son 4 emocions les quals he sentit mentre llegia cada una de les històries.
FRAGILITAT DURESA AMARGOR FELICITAT
Totes aquestes envoltades d’un gran efecte, l’AMOR, que crec que és el sentiment més gran que hi ha i que ho envolta tot, tan lo bo, com lo dolent.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
La MEVA POESIA amb suc
Aquesta és la poesia que he recitat a classe de comunicació oral, escrita i digital.
Juntament amb mi, també han recitat dues companyes, i hem embolicat els tres poemes amb la cançó del cargol treu banya (coneguda per tots).
CANÇÓ DEL CARGOL ENAMORAT
Estimo la lluna.
L’amor em cargola
ben bé com una...
com una escarola.
Qui sap si ella vol
un cor recargolat,
cor de cargol
enamorat!...
Joan Armangué
Juntament amb mi, també han recitat dues companyes, i hem embolicat els tres poemes amb la cançó del cargol treu banya (coneguda per tots).
CANÇÓ DEL CARGOL ENAMORAT
Estimo la lluna.
L’amor em cargola
ben bé com una...
com una escarola.
Qui sap si ella vol
un cor recargolat,
cor de cargol
enamorat!...
Joan Armangué
POESIES amb suc
EL CASAMENT DEL LLAPIS I LA GOMA
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parles tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En se l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
ni hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot.
Un llapis de dibuixar
i una goma d’esborrar
van voler fer un casament
que en parles tota la gent.
Ell es va posar un barret
que semblava un panellet
i ella una sabata rosa
que li feia molta nosa.
Ell va dibuixar un convit
amb xampany i gall rostit
i ella va esborrar-ne un tros
per poder-hi posar arròs.
En se l’hora de la festa
ell va dirigir l’orquestra
i ella va esborrar un trombó
que li feia mitja por.
I quan va arribar la nit
ell era més llarg que el llit
i va haver-lo d’estirar
com un dia sense pa.
Ella, amb camisa de tul,
ni hi podia posar el cul
i va esborrar-ne la vora
per poder-lo treure fora.
Ell va somiar un castell
on el rei era igual que ell
i ella va esborrar el palau
on dormia el príncep blau.
Miquel Desclot.
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Coneixem més els blocs...
- Un bloc és propi i personal
- Crear un bloc és molt fàcil i tothom ho pot fer
- La gent, tot i no ser periodista, hi pot publicar noticies i/o comentar publicacions d’altres bolcs
- Fer-se un bloc és lliure i gratuït
- Les persones que utilitzen un bloc s’anomenen “bloggers”
- Les entrades realitzades queden ordenades cronològicament
- Es pot citar un enllaç (aquí neix el concepte de BLOGOSFERA)
- Pot abarcar diferents tipus i estils (pot ser un diari personal, un espai de critica social, un àlbum de fotos, etc.)
- Crear un bloc és molt fàcil i tothom ho pot fer
- La gent, tot i no ser periodista, hi pot publicar noticies i/o comentar publicacions d’altres bolcs
- Fer-se un bloc és lliure i gratuït
- Les persones que utilitzen un bloc s’anomenen “bloggers”
- Les entrades realitzades queden ordenades cronològicament
- Es pot citar un enllaç (aquí neix el concepte de BLOGOSFERA)
- Pot abarcar diferents tipus i estils (pot ser un diari personal, un espai de critica social, un àlbum de fotos, etc.)
TOMÀS GARCÉS (El senyal)
Alba
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
El tic-tac del rellotge
i una pluja apagada
s'han trenat a mig aire del son.
L'alba s'esberla, cabellera grisa,
i es pentina davant d'un mirall entelat.
¿Quin ocell al compàs del rellotge
ha deixat el seu cant breu
ple degotís de la teulada?
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Històries breus de llarga durada
El petó!
● Fragment de la història:
“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava apunt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podia haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tota els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta. Seduïda fins al fons de l’ànima, la nena, mentre la mare es posava els guants va córrer fins a ella amb la suavitat d’un cérvol acabat de néixer, i se li va tirar al coll per fer-li un petó.”
● Fragment reflexió Eulàlia Bosch:
“Es pot pensar en una escena més cinematogràfica que aquesta? Mentre sentia la protagonista d’aquesta història explicar el seu record d’infantesa, vaig reviure una infinitat d’aquelles imatges de Hollywood clàssic on les grans actrius del cine en blanc i negre baixaven l’escala de la seva perdició, del seu enamorament incert, del seu triomf indiscutible, del seu existir sense més ni més.
La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que es fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infància.”
● Reflexió pròpia:
He seleccionat aquest fragment de la historia “El Petó” perquè fins aquest punt el que s’explica es bonic i tendre, i tu pots escriure el teu propi final sense necessitat de que t’esgarrin la història am el final verdader.
Seguidament he seleccionat aquest fragment de la reflexió de l’eulàlia perquè es el que millor representa el fragment de la història.
El fragment de “El petó” es cert que ens fa pensar en aquelles pel•lícules de Hollywood en blanc i negre, com diu l’Eulàlia, però també és ben cert que no cal anar tant lluny, que segur que quan tots hem sigut petits hem viscut una situació similar, de que els pares anaven a sopar i ens deixaven amb l’avia o amb la tieta. I que les nenes (especialment) quan veiem a les mares arreglades i maquillades volíem ser com elles i tancàvem els ulls i ens imaginàvem de grans amb un vestit llarg i uns llavis ben vermells.
● Fragment de la història:
“Un vespre, la filla gran, encara molt petita, va veure com la seva mare baixava les escales tot advertint al marit que ja estava apunt. Anaven a una festa. La nena va quedar meravellada de la bellesa de la mare. No donava l’abast a mirar-la de dalt a baix, pensant que no podia haver-hi cap altra dona al món més bonica que ella. L’excel•lència del seu cos de dona, curosament preparat per a l’ocasió, li va fer un efecte tan gran que va seguir tota els seus moviments fins a veure-la travessar el vestíbul en direcció a la porta. Seduïda fins al fons de l’ànima, la nena, mentre la mare es posava els guants va córrer fins a ella amb la suavitat d’un cérvol acabat de néixer, i se li va tirar al coll per fer-li un petó.”
● Fragment reflexió Eulàlia Bosch:
“Es pot pensar en una escena més cinematogràfica que aquesta? Mentre sentia la protagonista d’aquesta història explicar el seu record d’infantesa, vaig reviure una infinitat d’aquelles imatges de Hollywood clàssic on les grans actrius del cine en blanc i negre baixaven l’escala de la seva perdició, del seu enamorament incert, del seu triomf indiscutible, del seu existir sense més ni més.
La nena al llindar de la porta, símbol de tot allò que es fugisser, acabava de completar l’escena. Ni a dins ni a fora. Ni amb els pares ni sense. Just al llindar, la gran metàfora de la infància.”
● Reflexió pròpia:
He seleccionat aquest fragment de la historia “El Petó” perquè fins aquest punt el que s’explica es bonic i tendre, i tu pots escriure el teu propi final sense necessitat de que t’esgarrin la història am el final verdader.
Seguidament he seleccionat aquest fragment de la reflexió de l’eulàlia perquè es el que millor representa el fragment de la història.
El fragment de “El petó” es cert que ens fa pensar en aquelles pel•lícules de Hollywood en blanc i negre, com diu l’Eulàlia, però també és ben cert que no cal anar tant lluny, que segur que quan tots hem sigut petits hem viscut una situació similar, de que els pares anaven a sopar i ens deixaven amb l’avia o amb la tieta. I que les nenes (especialment) quan veiem a les mares arreglades i maquillades volíem ser com elles i tancàvem els ulls i ens imaginàvem de grans amb un vestit llarg i uns llavis ben vermells.
dimecres, 14 d’octubre del 2009
Treball col·laboratiu: Blogosfera
LA POESIA I L'EDUCACIÓ
Quan parlem d’educació infantil i de literatura, la paraula que ens surt de la boca immediatament és: conte!
Però realment els mestres d’educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?
La poesia és un recurs literari molt educatiu i necessari a treballar en l’educació infantil. Amb la poesia, els nens, no solament aprenen vocabulari i a lligar paraules que sonin igual per tal de crear una rima, sinó que també estem treballant el llenguatge musical, perquè les poesies tenen ritme.
Per tant estem parlant d’un terme literari molt complet que ens a serveix a l’hora per treballar la comunicació oral i la musical.
podem trobar poemes i material per a treballar a l'aula en diferents pagines web i/o blocs.
Dia a dia hi ha més gent que opina sobre la importancia de la literatura en l'educació en diferents blogs, com les meves companyes Viky Miró i Romina Puig.
VALORACIÓ GRUPAL DEL TREBALL:
El que facilita aquesta pràctica es l’accessibilitat a varis documents sense la necessitat de ternir-los oberts o bé haver de fer molts moviments, d’aquesta manera t’indica en quin moment hi ha accés a un document que pot ser d’interés.
L’accés a altres documents es opcional i sempre està allà per si ho necessites i creiem que es una bona manera de comprimir molta informació de manera pràctica.
Quan parlem d’educació infantil i de literatura, la paraula que ens surt de la boca immediatament és: conte!
Però realment els mestres d’educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?
La poesia és un recurs literari molt educatiu i necessari a treballar en l’educació infantil. Amb la poesia, els nens, no solament aprenen vocabulari i a lligar paraules que sonin igual per tal de crear una rima, sinó que també estem treballant el llenguatge musical, perquè les poesies tenen ritme.
Per tant estem parlant d’un terme literari molt complet que ens a serveix a l’hora per treballar la comunicació oral i la musical.
podem trobar poemes i material per a treballar a l'aula en diferents pagines web i/o blocs.
Dia a dia hi ha més gent que opina sobre la importancia de la literatura en l'educació en diferents blogs, com les meves companyes Viky Miró i Romina Puig.
VALORACIÓ GRUPAL DEL TREBALL:
El que facilita aquesta pràctica es l’accessibilitat a varis documents sense la necessitat de ternir-los oberts o bé haver de fer molts moviments, d’aquesta manera t’indica en quin moment hi ha accés a un document que pot ser d’interés.
L’accés a altres documents es opcional i sempre està allà per si ho necessites i creiem que es una bona manera de comprimir molta informació de manera pràctica.
dissabte, 10 d’octubre del 2009
Cançó de saltar a corda de Mª Mercè Marçal
La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.
A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.
Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.
Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.
Descripció d'una fotografia
Tot es fosc, ell tot pàl·lid està a punt de marxar, la motxilla ja està preparada, però no es tant fàcil sempre hi ha una cua blanca darrera.
Mai tornarà a ser igual.
Mai tornarà a ser igual.
CANÇÓ CREADA A CLASSE (GRUP 1K)
CANÇÓ: EL BERNAT I LA PACA
El gat Bernat
mira pel terrat.
Veu un ratolí
i se’l vol cruspir.
Se’l vol cruspir
pobre ratolí.
Està espantat
pel gat Bernat.
La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat
Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant
La vaca Paca
té una gran taca.
El toro l’ha mirat
i s’ha enamorat.
S’ha enamorat
està encisat
de la seva taca
ai pobra vaca!
La vaca Paca
El gat Bernat
El ratolí Martí
I el toro enamorat
Aquesta història
Que estem cantant
Va passar fa temps
a la granja del davant
El conte d'en Corneli...
MECANISMES QUE ES VAN ACTIVAR AL SENTIR LA HISTÒRIA
Durant l'explicació i l'escolta del conte es van activar diferents mecanismes i sensacions com:
- La intriga, tota l'estona volia saber que passaria després.
- La imaginació, ja que es donaven unes pauses en les que el cervell funcionava sol i anava creant la seva pròpia història.
- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et feia està molt atent i pendent de la història.
Durant l'explicació i l'escolta del conte es van activar diferents mecanismes i sensacions com:
- La intriga, tota l'estona volia saber que passaria després.
- La imaginació, ja que es donaven unes pauses en les que el cervell funcionava sol i anava creant la seva pròpia història.
- L'escolta activa, donada per la intriga, ja que et feia està molt atent i pendent de la història.
Blanquerna rep un premi!
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació que atorga la Generalitat
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació 2009 que atorga el Departament d'Educació de la Generalitat.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer públic el dia 5 d'octubre el premi Catalunya Educació 2009 a l'Escola de Mestres Blanquerna per haver esdevingut "una referència en la formació del professorat". El premi s'atorga en la categoria "d'institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa dels seus valors". El conseller ha explicat que "la formació dels mestres que han passat per Blanquerna té avui dia un gran prestigi i per això, la institució rep un reconeixement al seu servei a la renovació pedagògica del país i a la catalanització de l'escola". La resta de guardons han estat per a Anicet Cosialls, en la categoria de professorat (Premi Marta Mata); l'Institut Esteve Terradas de Cornellà, en la de centres educatius; i el pare Francesc Riu, per la formació de personal directiu. L'anunci s'ha produït justament avui, data declarada per la UNESCO com a Dia Mundial del Docent.
La cerimònia dels Premis Catalunya Educació 2009 se celebrarà a l'Auditori de Barcelona el dia 9 de novembre.
L'Escola de Mestres Blanquerna rep el premi Catalunya Educació 2009 que atorga el Departament d'Educació de la Generalitat.
El conseller d'Educació, Ernest Maragall, va fer públic el dia 5 d'octubre el premi Catalunya Educació 2009 a l'Escola de Mestres Blanquerna per haver esdevingut "una referència en la formació del professorat". El premi s'atorga en la categoria "d'institucions que han contribuït a construir una escola de qualitat al servei de la societat catalana i que s'han distingit per la defensa dels seus valors". El conseller ha explicat que "la formació dels mestres que han passat per Blanquerna té avui dia un gran prestigi i per això, la institució rep un reconeixement al seu servei a la renovació pedagògica del país i a la catalanització de l'escola". La resta de guardons han estat per a Anicet Cosialls, en la categoria de professorat (Premi Marta Mata); l'Institut Esteve Terradas de Cornellà, en la de centres educatius; i el pare Francesc Riu, per la formació de personal directiu. L'anunci s'ha produït justament avui, data declarada per la UNESCO com a Dia Mundial del Docent.
La cerimònia dels Premis Catalunya Educació 2009 se celebrarà a l'Auditori de Barcelona el dia 9 de novembre.
dilluns, 5 d’octubre del 2009
La Interactivitat
IDEES PRINCIPALS DEL VIDEO:
· L'ordinador va ser creat com una màquina per fer càlculs i finalment ha estat utilitzat com una màquina per a comunicar-nos.
· Vannevar Bush va ser qui va crear el terme "Interactivitat" el qual ho feia per associació d'idees.
· La interactivitat és el que ens permet enllaçar unes pàgines amb altres amb algun punt de connexió.
· Ted Nelson, va elaborar un projecte anomenat "Xanadu" que ha passat a la història, ja que era una xarxa com Internet, tot i que inventada trenta anys abans. Aquest projecte no es va arribar a fer realitat, però va donar pas a diverses innovacions i nous conceptes, com ara l’"hipertext", que designa el nou model de la informació relacionada, o la "hipermèdia", que a més a més de la informació esmentada anteriorment, hi ha sons, imatges i animacions.
· Douglas Englebart va inventar el ratolí, una eina que ha esdevingut ser de gran importància i utilitat.
· Al voltant dels anys 90 van aparèixer els hipermèdia sobre un CD-ROM, molts d’aquets “magatzems d’informació” van ser creats amb intencions educatives, ja que consideraven mol més útil i precís el funcionament d’un CD que no pas el d’un llibre.
· Els videojocs son un clar exemple de la interactivitat, van ser creats amb una clara finalitat lúdica i van tenir un gran èxit, ja que, aconseguien un moviment molt àgil i acurat.
· La "interfície" és el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador, totalment necessari per un sistema interactiu.
dilluns, 21 de setembre del 2009
Presentació del meu bloc
Hola! Benvinguts i benvingudes al meu bloc!
Soc la Blanca Marí i estic estudiant primer de Grau d’Educació Infantil a la universitat Blanquerna.
Aquest bloc ha estat creat per tal de poder fer un seguiment i un intercanvi de les activitats, l’aprenentatge i la informació del que anem treballant dia a dia a classe.
Aquest espai ens servirà per resoldre dubtes i ampliar la nostra documentació, tot i que també l’utilitzarem per a comunicar-nos, tant entre alumnes com amb els professors.
Soc la Blanca Marí i estic estudiant primer de Grau d’Educació Infantil a la universitat Blanquerna.
Aquest bloc ha estat creat per tal de poder fer un seguiment i un intercanvi de les activitats, l’aprenentatge i la informació del que anem treballant dia a dia a classe.
Aquest espai ens servirà per resoldre dubtes i ampliar la nostra documentació, tot i que també l’utilitzarem per a comunicar-nos, tant entre alumnes com amb els professors.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
